El transport públic ha perdut passatgers igual que el teixit social ha perdut treballadors i treballadores. Aquest binomi va entrellaçat en el sentit que ambdós es complementen. Ara bé, la pèrdua de passatgers dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) a la línia del tren de la Pobla-Balaguer-Lleida requereix d’una observació detallada per no errar-ne el diagnòstic. Al nostre entendre, estem davant d’una línia a la qual falten 4 combois diaris més, és a dir, passar dels 8 fins a Balaguer als 12; i dels 3 fins a Pobla als 6 diaris en ambdues direccions. Aquesta mancança fa que la línia sigui molt poc competitiva. No és un tren adequat perquè hi accedeixin les persones discapacitades; i és un tren poc condicionat per fer suportables les temperatures elevades de l’època estival. A més, és un tren que té més de 35 anys, que ha patit i patirà avaries molt sovint, i aquesta poca fiabilitat fa que en disminueixi també la fidelitat dels usuaris i usuàries.
Aquesta línia no està sincronitzada (per 10 minuts en l’anada matinal) amb el bus urbà de Lleida que va a la Caparrella, cosa que provoca que el jovent no el faci servir, estem parlant de desenes d’estudiants que vénen de Balaguer i altres poblacions a estudiar a Lleida. És una línia que no usa el baixador del polígon del Segre com a baixador laboral i això representa una pèrdua estratègica molt greu. No cal ni dir que tampoc està sincronitzat amb la gran majoria d’Avant i AVE i aquest fet el fa poc atractiu per ser un element intercanvi modal a l’anada i la tornada de Barcelona o Madrid.
Tots aquests punts esmentats fins ara s’han convertit en reiterades demandes que CCOO de les Terres de Lleida ha fet a l’Autoritat Territorial de la Mobilitat de l’àrea de Lleida i al Departament de Política Territorial i Obres Públiques i no hi hem vist, a la línia, ni cap canvi ni cap contraproposta. Per tant, respecte a l’eslògan institucional: Som-hi! Res de res. Aquesta és la malaltia que pateix aquesta línia i no cap altra.
