A vegades no es sentiu així amb les observacions dels polítics?

El peix que es mossega la cua!

El transport públic ha perdut passatgers igual que el teixit social ha perdut treballadors i treballadores. Aquest binomi va entrellaçat en el sentit que ambdós es complementen. Ara bé, la pèrdua de passatgers dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) a la línia del tren de la Pobla-Balaguer-Lleida requereix d’una observació detallada per no errar-ne el diagnòstic. Al nostre entendre, estem davant d’una línia a la qual falten 4 combois diaris més, és a dir, passar dels 8 fins a Balaguer als 12; i dels 3 fins a Pobla als 6 diaris en ambdues direccions. Aquesta mancança fa que la línia sigui molt poc competitiva. No és un tren adequat perquè hi accedeixin les persones discapacitades; i és un tren poc condicionat per fer suportables les temperatures elevades de l’època estival. A més, és un tren que té més de 35 anys, que ha patit i patirà avaries molt sovint, i aquesta poca fiabilitat fa que en disminueixi també la fidelitat dels usuaris i usuàries.

Aquesta línia no està sincronitzada (per 10 minuts en l’anada matinal) amb el bus urbà de Lleida que va a la Caparrella, cosa que provoca que el jovent no el faci servir, estem parlant de desenes d’estudiants que vénen de Balaguer i altres poblacions a estudiar a Lleida. És una línia que no usa el baixador del polígon del Segre com a baixador laboral i això representa una pèrdua estratègica molt greu. No cal ni dir que tampoc està sincronitzat amb la gran majoria d’Avant i AVE i aquest fet el fa poc atractiu per ser un element intercanvi modal a l’anada i la tornada de Barcelona o Madrid.

Tots aquests punts esmentats fins ara s’han convertit en reiterades demandes que CCOO de les Terres de Lleida ha fet a l’Autoritat Territorial de la Mobilitat de l’àrea de Lleida i al Departament de Política Territorial i Obres Públiques i no hi hem vist, a la línia, ni cap canvi ni cap contraproposta. Per tant, respecte a l’eslògan institucional: Som-hi! Res de res. Aquesta és la malaltia que pateix aquesta línia i no cap altra.

Balaguer, tren lleuger !

La nostra posició és ferma en el sentit de defensar l'opció del tren-tramvia en superfície, enfront de l'opció del soterrament de la via al casc urbà de Balaguer. Aquestes són les dues opcions que el Dep. de PTOP ha posat a exposició pública, a fi i efecte que tothom que vulgui i pugui efectuar al·legacions.

CCOO hem al·legat a favor del tren-tramvia o tren lleuger en superfície.

Tots els detalls i raonaments del perquè ens posicionem a favor de l'opció del tren lleuger o tren-tramvia, els podeu visualitzar en el link que us adjunto. Compartim els raonaments amb l'entitat que promou el transport públic.

http://www.transportpublic.org/images/pdf/20100118-balaguer1.pdf

http://www.gencat.cat/transit/pdf/Freiburg_gran_trajectoria_de_mobilitat_sostenible_eficient_i_segura.pdf

L’aeroport dels interrogants

... O el reequilibri territorial malentès

Aquesta nova infraestructura d’entrada fa la sensació que és un dels exemples del tan reivindicat reequilibri territorial del nostre país, però en realitat crec que és a l’inrevés.

Estem davant d’un grapat d’interrogants, incomprensible en una infraestructura d’aquestes magnituds. L’aeroport donarà resposta a la vella reivindicació d’infraestructures del transport de mercaderies del nostre territori? A quin preu? L’empresariat s’ha mostrat molt escèptic en el tema de la viabilitat del transport cost/benefici.

El temps ens donarà la resposta, ara bé, hores d’ara la ciutadania, en tant que classe treballadora, pateix dia rere dia, la inexistència d’una xarxa de transport públic de rodalies, cosa que comporta que més de 300.000 cotxes entrin i surtin de Lleida cada dia. Podeu pensar què té a veure una cosa amb l’altra, doncs senzillament que estem parlant de diner públic i aquest arriba on arriba. Amb els 120M d’€ que ha costat l’aeroport gaudiríem, ja ara, d’aquesta xarxa ferroviària de rodalies d’òptima qualitat, segura, confortable i eficient energèticament i ambientalment.

Estem apostant per un model de transport aeri anomenat de baix cost per fer la competència a Tolosa, i fer-li en clau d’accessibilitat més barata als Pirineus. Un cop més, les estratègies per a la terra ferma tornen a ser en clau de vendre barat per defecte amb salaris de misèria de retruc, ja que si l’estratègia ha de ser competir amb els tolosans, no anem bé.

Fins quan la Generalitat, ens aguantarà de forma subvencionada un aeroport que ara ens du a París, si l’any 2012, amb l’AVE, estarem connectats amb Europa en temps molt curts? Què farem llavors?