dimarts, 25 de setembre de 2012

Tenim pressa, molta pressa!


3  són els reptes del nostre futur sindical, laboral i nacional als quals cal donar resposta.

Us sona el títol? Paraules d’un homenot que ara hom li dóna tota la raó. La tardor ens posa davant de la gran cruïlla de camins que la nostra Agrupació  haurà d’afrontar. L’assemblea nacional de l’Agrupació té davant l’obligació, al nostre modest entendre, de donar resposta als 3 reptes que les circumstàncies sindicals, laborals i nacionals, ens han posat sobre la taula. Tots tres reptes són a mans de l’afiliació, tot i que, el laboral (el 2n repte), dependrà de la nostra capacitat de persuasió, acció i lluita.

El primer repte

Debat i avaluació de la gestió de l’actual Executiva, la qual ja duu ¾ parts de mandat. Davant la situació de bloqueig negociador a la que ens ha dut l’Administració, la pèrdua d’afiliació i el desànim que hores d’ara té una part del col·lectiu; caldrà decidir si volem o no, avançar la Conferència, per rearmar-nos com a sindicat i alhora sincronitzar-nos amb els processos congressuals de la resta d’estructures de CCOO que hi han aquest hivern. El debat que s’ha de generar hauria de permetre, amb el cap fred, respecte i reconeixement de la feina feta, resoldre aquest dilema i aconseguir una nova direcció forta, amb rumb il·lusionador i ben marcat, per tal de tirar endavant convençuts els objectius que ens marquem.

El segon repte

Com encarem el que queda de vigència dels acords, essent conscients que, hores d’ara, dels mateixos sols en queden les grapes del document pel que respecta al seu grau de compliment. Mai, i quan diem mai, és mai, ens havíem trobat amb un Departament que incomplís amb tanta prepotència i de forma tan sibil·lina els diversos punts del nostre Acord.

Podem entendre, no compartir, que la situació econòmica actual ha tensionat molt el Dep., però, més enllà de les retallades dels vals de menjador i la retallada salarial que ha afectat a tots els treballadors i treballadores públiques,  amb quina deslleialtat s’ha permès el nostre Dep. incomplir la resta dels punts de l’Acord! Començant per la no convocatòria de la promoció del passi al grup C, la negativa a pagar les hores extres, el no desenvolupament del reglament en les categories d’oficial, sots-inspector/a i inspector/a, la retallada de places del Cos (passant de 545 a 502 agents), l’acomiadament de més de 20 AR en règim d’interinatge, la no convocatòria dels corresponents concursos de trasllats ni els torns de comissions de serveis públics i transparents, condemnant a companys a suportar despeses importants (que d’altra banda haurien estat innecessàries en molts cassos) i perjudicant-los per partida doble, ja que la majoria són Agents Rurals Auxiliars als quals no deixen promocionar a agent (però que fan feines molt sovint d’Agent Major). Més de 100 companys i companyes penalitzats doblement! Per no parlar de la mala gestió dels vehicles, dels uniformes, de les bases comarcals, de la seguretat i la salut en el treball... Tots aquests incompliments i despropòsits no tenen res a veure amb les retallades. Estem davant d’una combinació de deixadesa i manca de rigor que atura el funcionament del CAR i el que és més greu: Genera desànim entre els seus professionals. Davant de tot això, l’única idea lluminosa que sembla que ha quallat és la de fer la festa dels 25 anys (quan ja passem dels 26)! Per cert, la festa és per a nosaltres, o per a major glòria d’algú?

Caldrà debatre quin camí contundent seguim, contràriament l’any vinent les grapes seran l’única cosa que podrem lluir com a sindicat majoritari. Tot el nostre llegat de lluita i èxits laborals està davant d’un horitzó incert. A les nostres mans, com sempre, hi ha la solució.

El tercer gran repte

Creiem de veritat que estem obligats per convicció i necessitat, poder demostrar al nostre país, si els AR i sobretot els que pertanyem al sindicat majoritari de Catalunya, recolzem fermament el clam dels catalans per tal que Catalunya pugui esdevenir un nou estat lliure i sobirà de la UE. Com a col·lectiu social que som, arran de la nostra professió fermament arrelada a la terra, fet que ens ofereix aquest contacte diari amb la gent d’arreu del nostre país. Posem en valor que la nostra assemblea ha de prendre posicions inequívoques d’estar al costat d’aquest clar i potent  clam del nostre poble del qual en som servidors públics. La nostra decisió hauria de passar per la creació d’un grup de suport a les accions que s’organitzin al voltant de la consecució del dret a decidir.


Ens refermem en tot l’exposat i proposem a l’actual Executiva que posi aquests reptes sobre la taula en la propera assemblea nacional. Si és així, emplacem a tota l’afiliació i a la  futura nova afiliació a que vinguin a l’assemblea, sobretot si aquesta s’identifica amb el projecte que volem debatre i realitzar. Us animem a que ens acompanyeu i sumem, encara més, per ser més forts i lliures!

Com a primera i majoritària força sindical del CAR ens hem d’obligar a voler donar solució a aquests 3 il·lusionants reptes. Lluitarem per tal de pertànyer a un Cos ben preparat i compromès en la defensa de la natura, els drets dels treballadors públics i, com a catalans i catalanes, mostrar al nostre país la voluntat de sumar per aconseguir que Catalunya esdevingui un nou estat lliure i sobirà en el marc de la UE.

Visca les Comissions Obreres i visca Catalunya!
 
J.M. Baiget, Francesc Coll i Joan Riba Coordinadors de l’Agrupació d’AF de Catalunya per CCOO (1991-2004, 2004-2008 i 2008-2010)

dimarts, 3 de juliol de 2012

Com es forja un Homenot

Pla descriu el mot homenot com a figura de relleu. Una persona que sobresurt per les seves capacitats, intel·lectualitats, compromisos envers els que l’envolten i el seu País. Una descripció que s’ajustaria a un amic que ens ha deixat. Compromès en un model de convivència i educatiu, a finals dels 70 va posar en marxa les populars Obagues, aquest projecte educatiu de sensibilització en l’entorn rural i natural que ens envolta, educant a milers de nens i nenes, forjant futurs ciutadans compromesos amb la terra i la nació catalana. A aquests personatges, l’entorn sempre se’ls fa petit, i com no podia ser d’altra manera es va implicar en els treballs envers les troballes antigues de les sitges de gra, la nostra història arqueològica, més propera en el temps a de les Garrigues. Avançat i preocupat en el concepte de “sigues responsable dels teus residus” encapçalà la construcció d’una zona a Juneda per a la recollida selectiva, tot una revolució, ens posava davant les nostres misèries i ens plantejava el repte que calia ser responsables dels nostres residus. Va lluitar per millorar i protegir un espai humanitzat però ple de natura, l’anomenada Banqueta de Juneda, on havíem vist com els nostres veïns d’Arbeca l’havien pavimentada renunciant a un espai de gaudi meravellós. Pas a pas, va arribar a comprometre’s amb tot un poble i de rebot, va saltar a defensar els interessos de tota la comarca essent vicepresident del Consell comarcal, àvid d’idees de caire social, va proposar i implantar el carnet de les piscines a nivell de tota la comarca, per tal de fomentar la convivència de la joventut, fet que, ara centenars de persones en gaudeixen poden entrar arreu de les piscines de tots els pobles. Quan ens retrobàvem sempre ens faltava temps per intercanviar opinió de tot tipus. Últimament havia agafat el compromís més potent, lluitar per la llibertat de tota una Nació. El mateix dia del fet luctuós rebia pel matí un e-mail seu recordant-me la manifestació de Lleida a favor de la independència de CATALUNYA, vaig anar-hi, i en tot moment vaig cridar ben fort en el seu record IN, INDE, DEPENDÈNCIA ! Gràcies per tot, i fins sempre Tati.

dimecres, 6 de juny de 2012

Compra Low Cost i cobraràs Low Cost

Consumim a tota hora, productes reals, digitals, pereceders, duraders, necessaris, prescindibles, a tota hora posem la mà a la butxaca o ens deixem pispar els diners de la llibreta. A banda de la pregunta bàsica que ens hauríem de fer “ Necessito realment això o allò ?” En queden sense resposta, o més ben dit sense pregunta, “Com pot ser que això sigui tant barat ?” Tret del mercat de la ganga típic i previsible de productes que els nostres comerciants es volen treure del damunt i la data del mateix mercat ens la respon, la resta de l’any aquesta pregunta és, si més no, necessària de ser feta. Darrera de cada cosa hi ha un esforç, un jornal d’alguna persona anònima, que podríem ser ben bé nosaltres o ho som! Perquè no!   El consumisme desenfrenat del Low Cost, ens derivarà cap un mercal laboral de salaris Low Cost, és indefectible, és tant lògic i cert com la gravetat. Podem mirar cap un altre costat, de fet ho fem moltes vegades, si no, ja em direu com pot ser que hi hagi arreu les populars botigues dels “xinos” on els preus no tenen res de lògica salarial ni de mínimes condicions dignes laborals.   Ens podrem fer trampes amb subtils respostes com, “total, pel que ho necessito!” i pam! Comprem aquests productes que arrosseguen la suor injusta de sous injustos de persones malpagades social i salarialment. Després ens ofenem quan veiem reportatges televisius o per la red, d’explotació a d’altres llocs del món i ens posicionem exigint justícia social, quan nosaltres, ja hem dictat sentència amb el nostre gest irresponsablement lowconsumista.

dimarts, 8 de maig de 2012

Temps de fer la renda. Ara és la nostra!

Any rere any, com un rellotge que no té aturador, se’ns recorda el deure de tributar els nostres impostos via renda, un impost més, afegit a l’IVA, a l’IBI i a la nova aparició de les taxes arreu. Aquest concepte últim semblava que ja era cosa del passat. Alguns recordareu encara, el famós paper d’Estat, amb el “pollastre” a la seva capçalera o el segell d’Estat, en resum, impostos que semblaven extingits apareixen de nou.   La renda és l’hora de la veritat, hom li fa més por una carta d’hisenda que una patrulla dels mossos, ja que, amb l’slogan somos todos, resulta que aquests no van amb tonteries i sigui per mantenir el concordat amb l’església, sigui per mantenir l’exèrcit o sigui pel que sigui, ara ja no valdrà parlar de la qualitat de la sanitat ni de l’educació, això són tonteries per als nous governants, el que cal és pagar els de sempre per als de sempre.   Davant aquest destí aparentment inexorable apareix la figura al·legal de l’objecció fiscal, consistent en deixar de pagar la part dels nostres impostos via renda que van adreçats a mantenir l’exèrcit i les seves malversacions en màquines, que serveixen per a matar, i especular amb la democràcia mundial, derivant aquests diners a ONG’s que nosaltres decidim.   L’exercici de l’objecció fiscal, que jo practico des de ja uns anys, us puc ben assegurar que és un acte de reforç de consciència cívica. No pagar la part dels impostos via renda, que haurien d’anar per finançar la preparació de la guerra, és un exercici de dignitat vers l’ésser humà.   Si creieu que esteu madurs i forts per fer el pas, en aquest link hi trobareu tota la informació. http://www.objecciofiscal.org/index.php/ca/ . Molta sort i benvinguts a la insubmissió al finançament de les armes que, a més a més, poden ser usades contra Catalunya a l’empara de la Constitució.

dimecres, 11 d’abril de 2012

Uns de Siurana que els tenen ben posats

Per una banda l'asfixiant situació econòmica que estem patint arreu i si hi sumem el que els catalans n'anomenem espoli fiscal, hom té una doble sensació d'indignació.

La ciutadania catalana, com a bons demòcrates, ens pertoca mobilitzar-nos a nivell de carrer, recordem la vaga del passat dia 29-M i amb el vot. Ambdues ja han passat i la cosa sembla que a ningú, dels governants de Madrid, els hagi impactat massa. Ara entenc la posició que han decidit una parella de petits emprenedors del poble de Siurana, on han pres la ferma decisió d'ingressar tots els seus impostos a l'Agència Tributària de la Generalitat, a fi i efecte, que sigui aquesta, és a dir, els Governants catalans, qui traeixin al poble de Catalunya enviant aquests diners injustament a Madrid. Els mateixos governants que pertanyen a una coalició que vol anar cap a l'Estat Propi però pacta amb partits que han retallat la voluntat del poble català (denúncia i sentència contra l'Estatut) i ara, a més a més, ni compleixen amb aquest estatutet retalladet al no incloure en els pressupostos de l'Estat les partides que ens corresponen, segons l'Estatutet. La història és repeteix, aquests siuranencs, com els Serrallonga o els Carrasclets d'una banda a altra del país sempre han estat els que han plantat cara. Ara no són temps d'armes ni de guerrilles, les noves comptesses bèl·liques, són els diners via impostos, o altres formes d'espoli.

¿Davant aquest exemple de patriotisme, veurem com altre cop la burgesia catalana, que ara governa, els/ens traeix, o d'una vegada per totes s'adonaran que el poble català ja ha dit prou, tal i com el passat 10-J del 2010 va parlar a la mani de BCN?

divendres, 2 de març de 2012

Reportatge sobre el model de mobilitat a Freiburg, model extrapolable a Lleida

Un model de mobilitat sostenible, segur i molt competitiu per a la població i la ciutadania. Freiburg té unes característiques orogràfiques,demogràfiques, de format de l'economia local i de la universitat molt similars a Lleida. En canvi el model de mobilitat és molt més eficient a Freiburg que a Lleida. Observeu-ho en el reportatge.

http://www20.gencat.cat/docs/transit/Articles/arxius_ponencies_v_congres/Freiburg_gran_trajectoria_de_mobilitat_sostenible_eficient_i_segura.pdf