Com es forja un Homenot

Pla descriu el mot homenot com a figura de relleu. Una persona que sobresurt per les seves capacitats, intel·lectualitats, compromisos envers els que l’envolten i el seu País. Una descripció que s’ajustaria a un amic que ens ha deixat. Compromès en un model de convivència i educatiu, a finals dels 70 va posar en marxa les populars Obagues, aquest projecte educatiu de sensibilització en l’entorn rural i natural que ens envolta, educant a milers de nens i nenes, forjant futurs ciutadans compromesos amb la terra i la nació catalana. A aquests personatges, l’entorn sempre se’ls fa petit, i com no podia ser d’altra manera es va implicar en els treballs envers les troballes antigues de les sitges de gra, la nostra història arqueològica, més propera en el temps a de les Garrigues. Avançat i preocupat en el concepte de “sigues responsable dels teus residus” encapçalà la construcció d’una zona a Juneda per a la recollida selectiva, tot una revolució, ens posava davant les nostres misèries i ens plantejava el repte que calia ser responsables dels nostres residus. Va lluitar per millorar i protegir un espai humanitzat però ple de natura, l’anomenada Banqueta de Juneda, on havíem vist com els nostres veïns d’Arbeca l’havien pavimentada renunciant a un espai de gaudi meravellós. Pas a pas, va arribar a comprometre’s amb tot un poble i de rebot, va saltar a defensar els interessos de tota la comarca essent vicepresident del Consell comarcal, àvid d’idees de caire social, va proposar i implantar el carnet de les piscines a nivell de tota la comarca, per tal de fomentar la convivència de la joventut, fet que, ara centenars de persones en gaudeixen poden entrar arreu de les piscines de tots els pobles. Quan ens retrobàvem sempre ens faltava temps per intercanviar opinió de tot tipus. Últimament havia agafat el compromís més potent, lluitar per la llibertat de tota una Nació. El mateix dia del fet luctuós rebia pel matí un e-mail seu recordant-me la manifestació de Lleida a favor de la independència de CATALUNYA, vaig anar-hi, i en tot moment vaig cridar ben fort en el seu record IN, INDE, DEPENDÈNCIA ! Gràcies per tot, i fins sempre Tati.