dimarts, 25 de setembre de 2012

Tenim pressa, molta pressa!


3  són els reptes del nostre futur sindical, laboral i nacional als quals cal donar resposta.

Us sona el títol? Paraules d’un homenot que ara hom li dóna tota la raó. La tardor ens posa davant de la gran cruïlla de camins que la nostra Agrupació  haurà d’afrontar. L’assemblea nacional de l’Agrupació té davant l’obligació, al nostre modest entendre, de donar resposta als 3 reptes que les circumstàncies sindicals, laborals i nacionals, ens han posat sobre la taula. Tots tres reptes són a mans de l’afiliació, tot i que, el laboral (el 2n repte), dependrà de la nostra capacitat de persuasió, acció i lluita.

El primer repte

Debat i avaluació de la gestió de l’actual Executiva, la qual ja duu ¾ parts de mandat. Davant la situació de bloqueig negociador a la que ens ha dut l’Administració, la pèrdua d’afiliació i el desànim que hores d’ara té una part del col·lectiu; caldrà decidir si volem o no, avançar la Conferència, per rearmar-nos com a sindicat i alhora sincronitzar-nos amb els processos congressuals de la resta d’estructures de CCOO que hi han aquest hivern. El debat que s’ha de generar hauria de permetre, amb el cap fred, respecte i reconeixement de la feina feta, resoldre aquest dilema i aconseguir una nova direcció forta, amb rumb il·lusionador i ben marcat, per tal de tirar endavant convençuts els objectius que ens marquem.

El segon repte

Com encarem el que queda de vigència dels acords, essent conscients que, hores d’ara, dels mateixos sols en queden les grapes del document pel que respecta al seu grau de compliment. Mai, i quan diem mai, és mai, ens havíem trobat amb un Departament que incomplís amb tanta prepotència i de forma tan sibil·lina els diversos punts del nostre Acord.

Podem entendre, no compartir, que la situació econòmica actual ha tensionat molt el Dep., però, més enllà de les retallades dels vals de menjador i la retallada salarial que ha afectat a tots els treballadors i treballadores públiques,  amb quina deslleialtat s’ha permès el nostre Dep. incomplir la resta dels punts de l’Acord! Començant per la no convocatòria de la promoció del passi al grup C, la negativa a pagar les hores extres, el no desenvolupament del reglament en les categories d’oficial, sots-inspector/a i inspector/a, la retallada de places del Cos (passant de 545 a 502 agents), l’acomiadament de més de 20 AR en règim d’interinatge, la no convocatòria dels corresponents concursos de trasllats ni els torns de comissions de serveis públics i transparents, condemnant a companys a suportar despeses importants (que d’altra banda haurien estat innecessàries en molts cassos) i perjudicant-los per partida doble, ja que la majoria són Agents Rurals Auxiliars als quals no deixen promocionar a agent (però que fan feines molt sovint d’Agent Major). Més de 100 companys i companyes penalitzats doblement! Per no parlar de la mala gestió dels vehicles, dels uniformes, de les bases comarcals, de la seguretat i la salut en el treball... Tots aquests incompliments i despropòsits no tenen res a veure amb les retallades. Estem davant d’una combinació de deixadesa i manca de rigor que atura el funcionament del CAR i el que és més greu: Genera desànim entre els seus professionals. Davant de tot això, l’única idea lluminosa que sembla que ha quallat és la de fer la festa dels 25 anys (quan ja passem dels 26)! Per cert, la festa és per a nosaltres, o per a major glòria d’algú?

Caldrà debatre quin camí contundent seguim, contràriament l’any vinent les grapes seran l’única cosa que podrem lluir com a sindicat majoritari. Tot el nostre llegat de lluita i èxits laborals està davant d’un horitzó incert. A les nostres mans, com sempre, hi ha la solució.

El tercer gran repte

Creiem de veritat que estem obligats per convicció i necessitat, poder demostrar al nostre país, si els AR i sobretot els que pertanyem al sindicat majoritari de Catalunya, recolzem fermament el clam dels catalans per tal que Catalunya pugui esdevenir un nou estat lliure i sobirà de la UE. Com a col·lectiu social que som, arran de la nostra professió fermament arrelada a la terra, fet que ens ofereix aquest contacte diari amb la gent d’arreu del nostre país. Posem en valor que la nostra assemblea ha de prendre posicions inequívoques d’estar al costat d’aquest clar i potent  clam del nostre poble del qual en som servidors públics. La nostra decisió hauria de passar per la creació d’un grup de suport a les accions que s’organitzin al voltant de la consecució del dret a decidir.


Ens refermem en tot l’exposat i proposem a l’actual Executiva que posi aquests reptes sobre la taula en la propera assemblea nacional. Si és així, emplacem a tota l’afiliació i a la  futura nova afiliació a que vinguin a l’assemblea, sobretot si aquesta s’identifica amb el projecte que volem debatre i realitzar. Us animem a que ens acompanyeu i sumem, encara més, per ser més forts i lliures!

Com a primera i majoritària força sindical del CAR ens hem d’obligar a voler donar solució a aquests 3 il·lusionants reptes. Lluitarem per tal de pertànyer a un Cos ben preparat i compromès en la defensa de la natura, els drets dels treballadors públics i, com a catalans i catalanes, mostrar al nostre país la voluntat de sumar per aconseguir que Catalunya esdevingui un nou estat lliure i sobirà en el marc de la UE.

Visca les Comissions Obreres i visca Catalunya!
 
J.M. Baiget, Francesc Coll i Joan Riba Coordinadors de l’Agrupació d’AF de Catalunya per CCOO (1991-2004, 2004-2008 i 2008-2010)