L’aeroport dels interrogants

... O el reequilibri territorial malentès

Aquesta nova infraestructura d’entrada fa la sensació que és un dels exemples del tan reivindicat reequilibri territorial del nostre país, però en realitat crec que és a l’inrevés.

Estem davant d’un grapat d’interrogants, incomprensible en una infraestructura d’aquestes magnituds. L’aeroport donarà resposta a la vella reivindicació d’infraestructures del transport de mercaderies del nostre territori? A quin preu? L’empresariat s’ha mostrat molt escèptic en el tema de la viabilitat del transport cost/benefici.

El temps ens donarà la resposta, ara bé, hores d’ara la ciutadania, en tant que classe treballadora, pateix dia rere dia, la inexistència d’una xarxa de transport públic de rodalies, cosa que comporta que més de 300.000 cotxes entrin i surtin de Lleida cada dia. Podeu pensar què té a veure una cosa amb l’altra, doncs senzillament que estem parlant de diner públic i aquest arriba on arriba. Amb els 120M d’€ que ha costat l’aeroport gaudiríem, ja ara, d’aquesta xarxa ferroviària de rodalies d’òptima qualitat, segura, confortable i eficient energèticament i ambientalment.

Estem apostant per un model de transport aeri anomenat de baix cost per fer la competència a Tolosa, i fer-li en clau d’accessibilitat més barata als Pirineus. Un cop més, les estratègies per a la terra ferma tornen a ser en clau de vendre barat per defecte amb salaris de misèria de retruc, ja que si l’estratègia ha de ser competir amb els tolosans, no anem bé.

Fins quan la Generalitat, ens aguantarà de forma subvencionada un aeroport que ara ens du a París, si l’any 2012, amb l’AVE, estarem connectats amb Europa en temps molt curts? Què farem llavors?