Plantem Cara a la Crisi i exigim!!!
La meva exposició será en gran part, en clau territorial, a fi i efecte, que visualitzem tots i totes les situacions que estem patint.
Tenim un col•lectiu de treballadores del comerç que les seves condicions de treball no tenen altre qualificatiu que el d’una esclavitut dolça, amb un horaris infumables per a conciliar la vida laboral i familiar, sota uns salaris tercermundistes.
Els treballadors i les treballadores del nostre paupèrrim sector industrial, malviuen amb uns salaris descompensats respecte de la resta dels territoris catalans on arriven a cobrar un 25% menys.
Si per una cosa ens caracteritzem a CCOO, és per la capacitat de concertació amb tothom, administracions publiques o privades, amb les temàtiques que ens són pròpies i amb les que hem de lluitar per actuar-hi: aquest és el cas del pacte social per a la ciutadania, una bateria de compromisos assumits per el màxim dirigent de la Paeria: Estem davant el compromís envers la lluita pel salari diferit que ha donat tants bons fruits durant aquests últims anys (més escoles bressol, transport públic gratuït per als infants i la gent gran més pobra, etc)
Aquest pacte planteja tota una bateria d’actuacions que han de permetre apaivagar els estralls de la greu crisi i amb un component d’ajuda a les persones més desafavorides.
Enguany ens trobem que el nostre ajuntament s’està relaxant, ja fa un any des de la seva signatura i el seu grau de compliment és inexsistent en gran part.
Exigim que s’implementi d’una vegada la tarja del transport públic gratuïta per a les persones pensionistes no jubilades amb prestacions inferiors a l’IPREM, o l’adequació dels horts socials per a les persones o col•lectius més desafavorits a fi i efecfe de poder tenir un espai per a poder-se conreuar els seus aliments.
Alhora que cal realitzar les mesures de millora de la mobilitat que tot i estar en el pacte encara no s’han implementat i la més important és, la senyalització del carril bus de la L-1 on hi passen la majoria d’aquests, per tal de millorar la seva velocitat comercial i fer-lo més competitiu a fi i efecte que el transport públic sigui prioritari já que és el mode de transport més socialment just, sostenible i segur. A més a més, tot un seguit d’altres mesures que manquen per ser implementades, com donar, d’una vegada sortida a la permuta d’aquest edifici per tal que aquesta, permeti a ugt i ccoo poder disposar d’un edifici digne com a garants i legítims defensors dels drets de les persones treballadores i alhora generadors de propostes de carácter polític i social sota el principi d’igualtat per a totes les persones i millora de la qualitat d’aquestes en tant que ciutadanes, tal i com es desprèn del pacte social per a la ciutadania que us acabo de mencionar.
Denunciem el greu error que, al nostre entendre, vol endegar el govern català amb la modificació desmesurada dels barems a l’alça envers la llei de successions. Les polítiques fiscals s’han de regir pels principis de suficiència, equitat, cosa que aquí no es donarà i per descomptat el de redistribució.
Fa riure recordar com alguns partits posaven en qüestió la signatura de l’acord de finançament en joc per algunes desenes de milions d’euros, i ara d’una tacada se’n volen polir quasi un miler de milions, (estaríem parlant del 25% del valor del nou acord de finançament, poca broma!)
Com diu la dita “para este viaje no hacía falta tantas alforjas”. CCOO i UGT ja va manifestar el seu acord en efectuar un retoc d’aquest impost per tal que la classe treballadora quedés més ben ubicada, però tenint present que la resta de la societat adinerada havia de col•laborar per aconseguir no posar en joc el nostre estat del benestar com a element cohesionador potent, i que les polítiques de carácter social en sanitat, educació (on hores d’ara els nostres centres docents públics ja estant patint reduccions de plantilles de mestres i professors i per contra augmenta l’estaf polític a la conselleria), serveis socials i mobilitat de qualitat no entrin en una situació crítica quan, hores d’ara, estem per sota de la mitjana europea en percentatges del PIB en polítiques socials implementades.
Els nostres governants locals es feliciten de l’alt grau de cohesió social, tot i tenir un index de nouvinguts del 20% a Lleida. Cal que estem tots amatents, ja que aquest índex quan visualitzem el d’atur dels nouvinguts el superen en més d’un 35%.
Per posar un exemple, el passat mes d’octubre dels 1.100 i escaig nous aturats a les nostres contrades, n’hi havia 880 que eren nouvinguts. Això posa gran part del pes d’aquest flagel social, que és l’atur, el suporten majoritàriament ells.
Ells són els que no tenen coixí, molts són el coixí de les seves famílies que estan en els seus països d’origen. Aquesta situació situa de veritat el fràgil equilibri que hores d’ara es troba la cohesió social.
Tot i tenint present que les polítiques de carácter social, com el reforç del subsidi un cop s’acabat l’atur, que els sindicats vàrem reclamar, pot resultar del tot insuficient. On vull anar? Doncs senzillament que una masa obrera desvalguda social i econòmicament, és el caldo de cultiu per què els anomenats “empresaris, perdò volia dir alguns mercenaris” entrin en el joc de l’economia submergida, posant en joc, tot l’equilibri que dóna garanties a la resta dels treballadors i treballadores, cal que l’autoritat laboral, nosaltres i la representació de la patronal denunciem sense embuts qualsevol situació irregular. No fer-ho o no actuar-hi, pot posar en perill l’esforç que estem fent tots plegats per aguantar la situació tan delicada que estem vivint.
Aquí a les nostres contrades també estem patint el bloqueig dels convenis, raó per la qual ens mobiltizarem avui. Tenim als companys d’aigües de Lleida, als de la ONCE, tambè hem hagut de lluitar amb els companys de SARBUS o ILNET, tots ells han hagut de posar els punts sobre les ïes respecte del no compliment de les seves clàusules de revisió, etc. Ara tenim el col•lectiu de treballadores i treballadors de l’Aliança, on tenint aquesta empresa una partida pressupostària assignada, del Dep. de Salut per tal d’acometre les millores salarials pactades, aquesta empresa s’ha dedicat a polir-se-la i anar fent la viu viu. Des d’aquí ho diem ben alt i clar, “Amb els coses de menjar no s’hi juga, Sr. Sanuï!”
Des dels mentiders mediàtics i mediatitzats per ideologies interesades s’ha arribat a dir que no ens atrevim amb un Govern d’esquerres. Cal deixar ben clar que, CCOO mai va contra cap Govern, altra cosa és contra les seves accions polítiques o inaccions que és el cas, i això cal dir-ho aquí i arreu, tantes vegades com faci falta.
Per anar acabant, el motiu d’aquesta assemblea és visualitzar la nostra unitat sindical i posar en marxa la maquinària d’aquesta per tal que les accions reivindicatives, que ens hem compromés les dues centrals sindicals, a Lleida, BCN i Madrid, posin de manifest que els sindicats hem passat d’una posició defensiva, davant les voluntats torticeres de la patronal, abans de l’estiu, on es posà sobre la taula una reforma laboral i que aquesta pivotés sobre el més dèbil. Ara estem davant una ofensiva, on posem de manifest i així ens ho plasmaran els nostres companys SGs de Catalunya que CCOO i UGT, UGT i CCOO tenim propostes serioses, consensuades i possibilistes que tenen com a premisa que no cal retallar cap dret per sortir de la crisi i que la crisi no l’hem de pagar els de sempre.
Moltes gràcies i visca la unitat sindical !
