Tenim un sistema fiscal que descansa bàsicament en les rendes del treball, on molts empresaris i professionals tributen com si fossin mileuristes i on el frau fiscal adquireix una enorme dimensió. Segons un Informe elaborat per tècnics del Ministeri d’Hisenda, els empresaris i professionals declaren uns ingressos mitjans anuals bastant per sota del que tributen els treballadors i treballadores.
A Espanya es recapten menys impostos que a Europa (un 26.5% menys per càpita), però els que paguen menys no són els treballadores/es sinó les rendes del capital i les rendes altes del treball.
Estem molt per sota en despesa social en relació a Europa (ensenyament, sanitat, serveis socials). I per tenir un serveis equiparables s’han de pagar uns impostos també similars.
Les reformes que s’han fet per part dels diferents governs del PP i del PSOE han fet perdre suficiència i progressivitat al sistema fiscal. Han comportat una pèrdua de recaptació i una distribució de la càrrega fiscal més injusta.
S’han introduït rebaixes fiscals en els impostos directes que graven les rendes i els patrimonis, i han augmentat els impostos indirectes que paguen per igual tots els ciutadans i ciutadanes amb independència del seu nivell de renda.
En els Pressupostos Generals de l’Estat per a 2010, el Govern planteja diverses mesures de política fiscal que no responen en absolut a l’anunci de “que paguin més els rics”. El major esforç fiscal recau, com sempre, en els treballadors/es i les classes mitjanes.
CCOO apostem per una reforma fiscal progressista amb l’objectiu d’aconseguir una millor redistribució de la riquesa.
En l’actual situació de crisi és necessari recaptar més ingressos per fer polítiques públiques: per reactivar l’economia i crear ocupació i per augmentar la protecció social de les persones que han perdut la feina.
S’han de gravar més les rendes del capital i les rendes més altes. I s’ha de revisar la ridícula tributació de les SICAV (*), on es refugien les grans fortunes, que només tributen un 1%.
Ara no sembla el moment més oportú per gravar més el consum com planteja el Govern. L’augment de l’IVA afecta a totes les persones però amb més intensitat a mesura que la seva renda és menor. Els que s’haurien de gravar més són els productes de luxe.
Les cotitzacions socials no s’han de modificar ni rebaixar, com pretén la patronal, ja que en general no són superiors a les dels altres països europeus i la seva reducció tindria un impacte negatiu sobre el futur de les pensions.
CCOO ens oposem a que una part dels recursos que aporta el nou model de finançament s’apliquin a rebaixes fiscals: s’ha de mantenir l’Impost de Successions i Donacions, fer que tributin més els rics i contemplar un tractament més favorable per a les petites herències.
I, sobretot, s’ha de prioritzar la lluita contra el frau fiscal i l’economia submergida, cal més voluntat política i més recursos humans i materials, endurir el règim de sancions per poder aplicar penes més severes als delinqüents fiscals, i prendre mesures contra els paradisos fiscals.
(*) Què són les SICAV ?
Les SICAV (Societats d’inversió col•lectiva de capital variable) són les societats d’inversió preferides de les grans fortunes. Tenen un tractament fiscal privilegiat, ja que només tributen un 1% sobre els seus guanys en l’impost de Societats davant del 25-30 % de la resta d’empreses. Normalment la subscriu un nucli familiar, i fins a completar la totalitat de membres que exigeix la llei es nomenen “socis prestats”, coneguts també com “testaferros”. Els membres d’una SICAV poden diferir el pagament d’impostos, i quan al vendre les participacions fan efectives les plusvàlues aquestes cotitzen al 18% (tributació de les rendes del capital). Els inspectors d’Hisenda han reclamat, de forma reiterada, que es pugui exercir un major control sobre aquestes societats.
