A Lleida, el 31/12/09, hi havia 6.936 persones aturades més que l’any anterior!
Atur, atur i atur, aquestes són per a nosaltres les tres paraules que descriuen l’any 2009 (45,58% d’augment de l’atur a Lleida territori en un any, quan la mitjana catalana és d’un 38%).
Atur per a les persones joves que, tot i ser la joventut més ben formada de totes les generacions anteriors, s’enfronten a un mercat de menys qualitat salarial i a la pèrdua, en molts casos, de condicions de treball aconseguides durant molts anys de lluita dels companys. Molts joves s’han “desemancipat” i han retornat a la llar de la seva infantesa per fer front a les seves despeses.
Atur per a les persones de més de 45 anys, la crisi les ha expulsades com un mocador usat, “són una càrrega” mal entesa per a les empreses. Les empreses han dilapidat l’experiència, el bon fer i el saber de tota una vida laboral i els han canviat per llocs nous ocupats per persones més “barates” i sense aquest bagatge.
Atur per a les persones nouvingudes, essent aquestes el 18% de la població, en el conjunt de les comarques lleidatanes, situa el percentatge d’atur de les persones nouvingudes en un 35,82% (i supera, amb escreix, la mitjana catalana d’un 21,66% i espanyola, d’un 14,25%). La majoria dels nouvinguts tenen una baixa formació. Aquests treballadors i treballadores nouvinguts són l’únic coixí de les seves famílies, viuen la duresa de la soledat ja que moltes vegades les seves famílies són lluny, als seus països d’origen, són més pobres i, a més a més, no tenen el suport de la família que als d’aquí ens ha permès recollir-nos, si és el cas, cap a casa dels pares.
A més a més, la reducció de l’ocupació es posa de manifest en el registre d’afiliacions a la Seguretat Social que mes rere mes continua disminuint. A finals d’any el nombre de persones afiliades és de 181.033 persones. En un any la pèrdua de persones afiliades a la Seguretat Social se situa en 7.667. Les afiliacions al Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) cauen un 5,33% (-5.790 treballadors/res menys) i les del Règim General, un 4,27% (-2.452).
No entraré a valorar-ne les causes, no parlaré ni de la desregulació del mercat financer, ni del mal entès mercat capitalista de progrés... Solament faré una reflexió final. Com a responsable d’una organització sindical, crec poder afirmar que davant d’aquesta gravíssima situació economicosocial els responsables polítics del nostre petit país, i els de la resta de l’Estat, no han centrat tota la seva energia a posar fi a aquest flagel, que arrossega la resta de problemàtiques de caràcter econòmic i social. CCOO durant aquests últims anys no ha parat de denunciar que el model econòmic basat en el totxo, en la baixa qualitat de l’ocupació, a no voler fer front a la greu situació de dependència energètica i a fer-se el sord i no voler escoltar els plantejaments de la necessitat d’un nou model productiu ha desembocat en la situació actual.
El millor regal que ens hauríem pogut fer aquestes festes és comprar-nos un mirall i veure’ns-hi reflectits per copsar la cara que ens ha quedat després de conèixer que la classe política se n’ha rigut, de nosaltres, a la cara i no hem sabut, com a societat en general, reaccionar amb contundència tot i l’activació de les nostres alarmes. Però mentrestant, vist l’escenari envers l’atur, considerem que:
- Que cal establir un pla de xoc específic per al nostre territori de Lleida que, tal com confirmen les dades, registra un atur elevat i amb una forta presència d’estrangers en situació de desocupació.
- Que els recursos públics prioritzin les polítiques socials bàsiques (educació, sanitat i serveis socials). Cal atendre, de manera especial, les persones amb baixa qualificació, amb poques possibilitats d’inserció laboral i d’accedir a determinats cursos de formació.
- Que cal que la situació de crisi actual no s’aprofiti per retallar els drets laborals dels treballadors i treballadores.
