Qui tingui la resposta a aquesta pregunta té a les seves mans el yang de la crisi, és a dir, l’oportunitat de la pool position de sortida al mercat. Tots recordarem quan el senyor Botín va capitalitzar el seu banc, a base de liquidar actius immobilitzats, en un moment en què semblava que el negoci era comprar i no a l’inrevés. Disposar d’aquesta bola de vidre et permet ascendir en el mercat i que la resta et vinguin a menjar a les mans. La sensació real de poder que se sent et reforça com a individu i com a empresa d’una manera brutal, llavors tothom se t’enganxa com les mosques a la mel i tu governes el teu destí. Quina sensació de vertigen!
No és menys cert que les crisis són els refredats del model capitalista, així doncs, la pregunta, crec jo, adequada, a manca de la bola de vidre, és: com estaré enguany si sortim de la crisi? ja que no és el mateix patir un refredadet, que una grip o una pulmonia. És a dir, segons quin sigui el meu estat en la postcrisi tindré una situació de més o menys força i serà en bona part l’autèntica resposta a la pregunta que ens hem fet. Alhora, també caldrà mirar en el meu sector i veure quin tipus de malaltia han patit els meus competidors, ja que en alguns sectors, si mirem els més tocats, es pot donar el cas que el borni en sigui el rei.
En un altre ordre de coses, el treball silenciós que es va realitzar a Lleida, en plena efervescència econòmica és vist, a hores d’ara, com una premonició: la proposta estratègica de prioritzar el territori agafant com a element cohesionador el Canal Segarra-Garrigues. Aquells visionaris ara semblen, i dic semblen, estar en hores baixes, ens van fer veure i ens van fer comprometre que tots junts com a territori, i no com a en tal, en tal i en tal altre, podíem ser molt més forts i eficaços per passar de la cultura del “per a Lleida ja està bé” al “Lleida proposa”. Els companys Cal, Escribà, Sellés i Aldomà, ells sempre a la rereguarda i posant al davant El Compromís per Lleida com a pal de paller, ens van mostrar el camí. I ara, més clar que mai, certament, la resposta a la pregunta és: la recuperació econòmica és al Compromís per Lleida!
Per tant, i per acabar amb la meva modesta observació, crec que hem de mirar més cap a endins que cap a enfora, endins a la nostra empresa i endins al nostre territori. Hem d’aprofitar la nova cita electoral per recuperar el tremp i que els nostres polítics, els de Lleida, juntament amb els agents socials reactivem aquest projecte, ara és novament l’oportunitat, ara que ens hem aprimat la majoria, ara que ens ha passat la febrada de les vaques grasses, ara que hi veiem més clar, ara que hem agafat experiència, ara, ara i ara!
