Les darreres investigacions atribueixen l’autoria d’aquesta famosa frase a Goethe tot i què popularment s’ha associat al Quixot. Aquest li citava al seu pragmàtic company quan rebien crítiques a resultes dels seus èxits sobre les seves accions, crítiques que no podien rebatre els arguments que esgrimia Don Quixot! Ells anaven pel davant i, els altres, igual que gossos els bordaven. La dita es repeteix una i altra vegada, amb la singularitat que, ara, som els sindicats els que sembla que anem bé, perquè els nostres arguments per fer la vaga general són incontestables. Alguns mitjans aposten per matar el missatger doncs el missatge és inqüestionable. Les delegades i delegats que tenim l’honor de representar la resta dels companys i companyes, lamentablement, necessitem les hores de crèdit sindical per defensar els legítims drets laborals i, a més a més, som el dic de contenció de les bretolades que algun empresariat té com a rutina per a esquivar el compliment de la llei i els convenis col•lectius i aprofitar-se d’alguns treballadors i treballadores.
Som, i hem de ser, la garantia de defensa dels drets de les persones treballadores. Negociem, pactem, informem, denunciem accions infractores com són la intenció de no pagar quitances, la de voler modificar unilateralment les condicions que marca el conveni; vetllem pel compliment de la normativa de prevenció de riscos laborals, pel compliment de les obligacions legals en la contractació, per evitar l’assetjament laboral i, per descomptat, som l’aixopluc de la pressió que diversos empresaris sense escrúpols fan, de vegades massa sovint, als nostres companys.
No som perfectes, és obvi, per això cada 4 anys, hi ha eleccions sindicals; els afiliats i afiliades de cada central sindical escullen les persones candidates i els companys i les companyes de feina decideixen amb el seu vot els seus representants.
Matar el missatger no és la solució, el problema persisteix i la classe treballadora, joves i grans, pensionistes han de tenir-ho clar, no han de deixar-se enlluernar i han de tenir present que aquesta campanya de desprestigi sols pretén desviar l’atenció a la gravetat de les intencions contra els legítims drets de la classe treballadora.
Estic molt orgullós de ser sindicalista i de representar els meus companys i companyes i el meu sindicat. El meu avi em va dir que per guanyar l’atac de la serp, havia d’aconseguir una canya per arribar-li al cap, ja que arribar-li a altres parts del cos no servia de res. Aquesta canya és la Llei orgànica de llibertat sindical i em serveix per a fer aquesta digna feina, molt desprestigiada de forma maldestra per interessos partidistes.
Sabeu quins són uns dels col•lectius més massacrats, assassinats i torturats en els països on els drets fonamentals són inexistents? Els periodistes i els sindicalistes, homes i dones, i això, hom pot deduir el perquè.
Contra aquesta reforma laboral que lesiona els interessos de la classe treballadora, contra la congelació de les pensions, la retallada dels salaris i l’allargament injustificat de la vida laboral... acció sindical i vaga general el proper dia 29-S.
La crisi no l’hem creada nosaltres i no hem de pagar-la nosaltres. No passaran!
