Com ja és tradició al nostre territori, enguany arribem ja a la XX Trobada Empresarial al Pirineu.
Any rere any els agents socials, econòmics i polítics de les nostres contrades hem anat reflexionant sobre l’economia, les oportunitats i els reptes que ens ofereix la vida professional i econòmica. Enguany, la reflexió ha d’examinar l’actual situació de crisi econòmica, financera, i jo m’atreviria a dir, fins i tot, de credibilitat de les nostres institucions; llegeixi’s: sentència pendent de l’Estatut, no-acord de finançament i desafecció de la política i, nosaltres com a catalans, de la resta de l’Estat –continua funcionant, en la guerra de guerrilles, allò de “tiro al catalán”, mal que ens pesi-.
Amb aquesta fotografia de l’actualitat, un cop més, es rumiarà, es reflexionarà sobre els paradigmes que tenim davant i s’anirà a la cerca del nus gordià per desfer-lo al més ràpidament possible. Ara bé, enguany, crec fermament que l’únic que no es pot fer és tenir pressa, ni es pot fer fressa, per desfer-lo, ja que potser el nus ens està sustentant i ens impedeix de caure al buit.
Si efectuem un mal diagnòstic, trobarem males solucions i, òbviament, una mala solució s’assembla molt a un oxímoron -dues paraules que es contradiuen- i per això no serà, ni de bon tros, “la solució”. També podem pensar que el repte no és trobar solucions, sinó intercanviar idees, cosa que comporta un altre perill i és que quan les trobem, si és que les trobem, serà, per a moltes empreses, massa tard.
L’errada de molts analistes i polítics és dissociar la crisi econòmica conjuntural de la crisi estructural del mateix model econòmic, sota l’excusa que un cop passi la primera, que “continuï la festa”, i crec poder afirmar que ara, com deia una antiga xicota meva, les coses mai no tornaran a ser com abans! Penso constantment en aquesta frase per dues raons fonamentals. La primera perquè tant econòmicament com mediambiental els models productius actuals han tocat fons, ni l’economia ni el planeta poden sustentar la pervivència del model actual, basat en la ineficiència energètica; i la segona, perquè les generacions més joves no acceptaran ni l’ús d’aquesta energia, basada en les energies no renovables, ni els models productius obsolets, ja que el dilema és la seva pròpia pervivència com a éssers vius i com a societat. Solament l’ús eficient de l’energia; d’uns models de transport i mobilitat de persones i mercaderies eficients; d’uns models de creixement urbanístic cap a endins, és a dir, d’un urbanisme que optimitzi l’espai i els serveis; i, per descomptat, la creació de llocs de treball de qualitat i l’aplicació de polítiques assistencials eficients i de veritat cap a les persones més necessitades permetran que pervivim.
Aquests són els nous horitzons que cal cercar, amb moltes resistències dels que tenen una pressa injusta i d’aquells als quals l’actual model permet mutar i aprofitar-se de la situació per esprémer més les persones. Amb un purgador basat en la participació ciutadana i en la seva capacitat d’organització, en les noves tecnologies de la comunicació i la informació i en un jovent ben format en valors i coneixement, ens podrem endinsar en la cerca d’un nou model productiu.
J.M. Baiget
Secretari general de CCOO de les Terres de Lleida
Any rere any els agents socials, econòmics i polítics de les nostres contrades hem anat reflexionant sobre l’economia, les oportunitats i els reptes que ens ofereix la vida professional i econòmica. Enguany, la reflexió ha d’examinar l’actual situació de crisi econòmica, financera, i jo m’atreviria a dir, fins i tot, de credibilitat de les nostres institucions; llegeixi’s: sentència pendent de l’Estatut, no-acord de finançament i desafecció de la política i, nosaltres com a catalans, de la resta de l’Estat –continua funcionant, en la guerra de guerrilles, allò de “tiro al catalán”, mal que ens pesi-.
Amb aquesta fotografia de l’actualitat, un cop més, es rumiarà, es reflexionarà sobre els paradigmes que tenim davant i s’anirà a la cerca del nus gordià per desfer-lo al més ràpidament possible. Ara bé, enguany, crec fermament que l’únic que no es pot fer és tenir pressa, ni es pot fer fressa, per desfer-lo, ja que potser el nus ens està sustentant i ens impedeix de caure al buit.
Si efectuem un mal diagnòstic, trobarem males solucions i, òbviament, una mala solució s’assembla molt a un oxímoron -dues paraules que es contradiuen- i per això no serà, ni de bon tros, “la solució”. També podem pensar que el repte no és trobar solucions, sinó intercanviar idees, cosa que comporta un altre perill i és que quan les trobem, si és que les trobem, serà, per a moltes empreses, massa tard.
L’errada de molts analistes i polítics és dissociar la crisi econòmica conjuntural de la crisi estructural del mateix model econòmic, sota l’excusa que un cop passi la primera, que “continuï la festa”, i crec poder afirmar que ara, com deia una antiga xicota meva, les coses mai no tornaran a ser com abans! Penso constantment en aquesta frase per dues raons fonamentals. La primera perquè tant econòmicament com mediambiental els models productius actuals han tocat fons, ni l’economia ni el planeta poden sustentar la pervivència del model actual, basat en la ineficiència energètica; i la segona, perquè les generacions més joves no acceptaran ni l’ús d’aquesta energia, basada en les energies no renovables, ni els models productius obsolets, ja que el dilema és la seva pròpia pervivència com a éssers vius i com a societat. Solament l’ús eficient de l’energia; d’uns models de transport i mobilitat de persones i mercaderies eficients; d’uns models de creixement urbanístic cap a endins, és a dir, d’un urbanisme que optimitzi l’espai i els serveis; i, per descomptat, la creació de llocs de treball de qualitat i l’aplicació de polítiques assistencials eficients i de veritat cap a les persones més necessitades permetran que pervivim.
Aquests són els nous horitzons que cal cercar, amb moltes resistències dels que tenen una pressa injusta i d’aquells als quals l’actual model permet mutar i aprofitar-se de la situació per esprémer més les persones. Amb un purgador basat en la participació ciutadana i en la seva capacitat d’organització, en les noves tecnologies de la comunicació i la informació i en un jovent ben format en valors i coneixement, ens podrem endinsar en la cerca d’un nou model productiu.
J.M. Baiget
Secretari general de CCOO de les Terres de Lleida
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada