A un li ve a la ment la pel·lícula La Señora interpretada per la nostra estimada Sílvia Tortosa, en la qual la protagonista maltracta el seu nou amant, en les arts amatòries, igual que ella havia estat maltractada pel seu anterior amant. Ja sé que començar així un article d’opinió és un pèl heterodox, però el tema que tenim damunt la taula i de la forma que ens el pensa resoldre el Departament de Política Territorial de la Generalitat convida a aquests efluvis cinematogràfics. Al gra!
L’Autoritat Territorial de la Mobilitat (l’ATM) ens ha presentat el seu Pla de Serveis, és a dir, les propostes de millora del servei públic de transport que pensen implementar, de cara al setembre, a les comarques de les Garrigues, el Pla d’Urgell i la Noguera.
Hom sap que, hores d’ara, és impossible en aquestes 3 comarques moure’s en transport públic (ja sigui amb bus o amb tren) de forma quotidiana i amb unes mínimes opcions de disposar d’una mobilitat en xarxa, entre els pobles o amb la ciutat de Lleida. La implantació del servei d’integració tarifària és i ha de ser l’eina per implementar una potent oferta de bus i tren, sobretot, en la línia de la Pobla de Segur (per quan la gestió és de la Generalitat), perquè moure’s en transport públic esdevingui una opció vàlida i real, res més que el que s’ofereix a la ciutadania de l’àrea metropolitana de Barcelona. No cal cada 5 minuts, però sí que cal amb uns serveis que donin resposta a 4 demandes clau, bàsiques i de mínims per al nostre territori:
La primera que sigui una oferta que ens permeti la mobilitat obligada entre els pobles i amb Lleida. La segona que els caps de setmana hi hagi uns mínims per a la mobilitat, quan diem uns mínims volem dir, com a mínim, 3 serveis d’anada i 3 de tornada (matí, migdia i vespre). La tercera, la mobilitat de lleure nocturna per al jovent les vigílies de festius, divendres i dissabte, entenent, com a mínim, poder-se moure entre les capitals de les comarques, Lleida i els pobles que hi ha en el seu recorregut. I l’última és la intermodalitat, és a dir, connectar els busos amb els trens i ambdós amb l’alta velocitat d’AVANT i AVE.
Doncs bé, d’aquestes 4 demandes, la proposta del nou Pla de Serveis, solament en resolt, i en forma de mínims, la primera i de forma anecdòtica la última, és a dir, un servei de mínims, mínims per a la mobilitat obligada i poquíssima cosa més.
Si entrem a parlar de xifres, cosa que ens permet veure l’esforç que fa l’ATM (és a dir, l’Administració), estem parlant d’1 milió d’euros l’any i, si tenim present que som davant d’un servei públic de copagament, aquests diners es redueixen un 30% gràcies al pagament dels bitllets. Per tant, la Generalitat ofereix un servei de transport públic a una població d’uns 90.000 habitants, entre les 3 comarques, i una inversió real de 700.000 euros, pura xavalla. Fem comparacions per tal de posar al seu lloc el que estem dient, per exemple, la Paeria amb 138.000 habitants mou uns 5 milions d’euros en el seu transport públic urbà, la nova L-9 del metro de Barcelona costarà 7.000 milions d’euros... i, en canvi, a la gent de les Garrigues, el Pla d’Urgell i la Noguera els toca la “calderilla”.
Alcaldes i el Consell Comarcal de la Noguera, que tenen la línia fèrria de la Pobla-Lleida, van firmar, a proposta de CCOO, el Manifest de Balaguer, el passat més d’abril, en el qual es demanava a la Generalitat més freqüència i sincronització amb l’alta velocitat, doncs bé, al nou Pla de Serveis, no se n’esmenta ni un borrall. La Diputació i la Paeria, ambdues, en sessions plenàries demanen la millora de les freqüències de les línies ferroviàries, tant a la de Cervera com a la de Vinaixa, i al nou Pla de Serveis, rien de rien.
Davant d’aquesta situació, creiem que els nostres representants locals haurien de rebutjar aquest Pla de Serveis i, fins que no hi hagi una proposta sobre la taula que respongui a les 4 demandes clau bàsiques, no acceptar res per sota d’aquests mínims.
Tot plegat, com comentava, al principi de l’article, sobre la pel·lícula, ens estan tractant com la Generalitat ha estat tractada, en temes de mobilitat, durant anys, per l’Administració de l’Estat. I, en el nostre cas, tot respon al títol de l’article que ens tracten pel que representem i ignoren i deixen sense contingut les pomposes frases de reequilibri i de cohesió territorial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada