Ja han passat 120 anys des del primer 1r de Maig, entès, aquest, com a Dia Internacional del Treball, 120 anys reivindicant i defensant, pas a pas, dia a dia, els drets humans i els valors universals de la democràcia, la pau, la llibertat, la justícia, la igualtat i la solidaritat.
Des d’aquí prenem posicions, un cop més, contra la proposta de mesures d’austeritat fiscal a partir de l’aplicació del Pla d’Estabilitat i Creixement, com es proposa des de diferents instàncies europees, cosa que comportaria una disminució insuportable del dèficit públic a les economies europees en l’horitzó del 2013, amb un alt cost per a la protecció social, característica, aquesta, que defineix l’estat del benestar i el model social europeu.
Creieu que podem jugar a aquest joc tenint com tenim, a les terres de Lleida, prop de 30.000 persones aturades? Cal dir ben alt, fort i clar que hem arribat a aquesta situació per les pràctiques tramposes d’un grapat de pocavergonyes presentats per potents altaveus mediàtics com a experts financers i honorables homes de negocis. La gran estafa que els ha permès omplir-se les butxaques tot deixant empobrida i endeutada la majoria de la població. Amb l’encanteri de “més mercat i menys estat”
ens l’han clavada fins al fons.
Enfaixats en aquesta cotilla de crisi greu, ara fa 2 mesos, els del Govern de l’Estat, ens vau fer sortir al carrer, per cert plovent. No ens ho torneu a posar tan fàcil! El problema no és l’edat de la jubilació. Teniu encara recorregut per acabar d’implementar el Pacte de Toledo del 2006. Ho vam dir llavors i ho diem ara: integreu el règim especial agrari i el règim de les treballadores de la llar al règim de la Seguretat Social i desenvolupeu el procediment per establir les condicions per a l’accés a la jubilació avançada dels treballadors i treballadores amb activitats condicionades per la seva penositat, perillositat, toxicitat o insalubritat.
Cal incentivar que les persones que voluntàriament ho vulguin puguin retardar o avançar la seva edat legal de jubilació amb coeficients reductors o de millora, segons escaigui.
Només una dada esgarrifosa, tenim una bossa per a les pensions de 63.000 milions d’euros. Segons l’exfiscal en cap anticorrupció, el senyor Jiménez Villarejo, avalat per un informe de l’Associació d’Inspectors d’Hisenda, els delinqüents “més fins” del nostre país han efectuat un frau fiscal de més de 70.000 milions d’euros, potser que ens centréssim una mica, oi? Dit això, sobren les paraules.
Sembla que ens arriba l’hora dels sacrificis. Jo em pregunto: els treballadors i les treballadores hem de suportar l’increment de 2 punts de l’IVA, amb la consegüent pèrdua de capacitat de compra? hem de suportar la retallada del salari líquid dels 400 euros ZP? hem de suportar l’estalvi pressupostari que es tradueix en una disminució i en la congelació de programes de protecció social? Tot i això, fent un acte de responsabilitat, hem signat un acord de moderació salarial per a 3 anys amb increments d’entre l’1 i el 2%.
Torno a preguntar-me: Quines mesures pensa prendre el Govern perquè els que es van enriquir escandalosament col•laborin en la sortida de la crisi?
Exigim als dos Governs de torn i a les forces polítiques de tradició democràtica i catalanista que estiguin a l’alçada per defensar l’Estatut que representa la nostra dignitat com a nació que som. Crec poder afirmar que la classe treballadora, en la nostra història, hem estat a l’alçada de les circumstàncies quan ha calgut, per tant reivindiquem, per al bé del nostre país, que “el que el poble català ha votat sigui respectat”.
L’Estatut és legal, vigent i constitucional. Ho ha dit el poble català!
A casa nostra, tenim, a hores d’ara, clares realitats de discriminació salarial fruit de pactes no legítims i males gestions, tot i jugar amb temes tan delicats com la sanitat. Faig referència a la clínica l’Aliança, en la qual s’han incomplert acords presos amb l’Administració de la Generalitat, tot deixant de banda els drets legítims de la plantilla de la nostra clínica. Aquesta nefasta gestió pot comportar una situació d’inviabilitat econòmica en aquesta empresa, posar en perill el servei als seus usuaris i usuàries i derivar aquesta empresa cap a una situació insostenible, cosa que, a curt termini, pot comportar, un cop més, que la nostra Administració hagi de sortir a salvar-la, arran d’aquesta mala gestió.
Exigim als seu màxims responsables un exercici de gestió seriosa i eficaç i als departaments de Salut i d’Economia i Finances de la Generalitat la seva intervenció per resoldre aquest greu conflicte que derivarà, si no s’atura, en un “efecte bola
de neu!”
Sortim en defensa dels nostres carters i carteres de Correus. Contra l’Apagada Postal a Correos. Exigim que es posi en marxa un Pla de viabilitat que garanteixi el treball i la seva qualitat. Exigim que nomenin Correus operador públic per fer el servei universal. Exigim una moratòria a la tercera directiva postal, que no entri en vigor el dia 1 de gener de l’any que ve. Exigim una regulació interna del servei de Correus, com un nou conveni col•lectiu que en garanteixi el treball i la seva consolidació.
L’escena del carter, d’anys enrere, demanant un donatiu pels Nadals era molt bonica, però ara, això ja no dóna per menjar, sembla com si volguessin tornar enrere!
Ja comença a ser hora que les nostres companyes que es dediquen a les feines de la neteja puguin tenir dret a un salari de mileurista. El nostre territori no és una reserva apatxe, on les persones haguem de tenir sous més baixos que a la resta de Catalunya.
Per tant, reivindiquem el dret a aquest salari de mil euros per al personal de neteja, persones que moltes vegades són el puntal econòmic i moral de la seva llar. Posem-les a mil!
També hi ha el col•lectiu de les dones que treballen en residències per a la gent gran, col•lectius als quals hem encomanat la digna tasca de cuidar els nostres padrins i padrines, pares i mares, feina de vegades menystinguda i poc, o quasi gens, qualificada.
Exigim aquesta dignificació salarial, en formació i en reconeixement a una tasca que les dignifica com a éssers humans. A aquestes dones, els hem relegat la nostra obligació ancestral de cuidar les persones més estimades en l’ última etapa de la seva vida.
Posem-les a mil, dignifiquem la seva feina i formem-les!
Reivindiquem el dret a una mobilitat de qualitat i segura, els lleidatans i les lleidatanes tenim el dret a usar el cotxe com a opció, no com a obligació, com fins ara. Exigim la transferència de la xarxa de regionals de RENFE a la Generalitat i la posada en marxa d’una xarxa de trens de rodalies que ens permeti disposar, en els 3 eixos ferroviaris, d’una opció potent, seriosa i de qualitat per a la nostra mobilitat. Més de la meitat dels nostres accidents laborals ocorren anant i tornant o in missió.
El nostre aeroport és molt bonic, ara bé, la manca d’accés a una mobilitat ferroviària competent per a tothom, lamentablement anul•la la seva bellesa. Ara, patim més de 300.000 moviments motoritzats diaris que ens fan menys competitius, menys cohesionats socialment i ens aboquen a una vida menys saludable, insegura i, mediambientalment, insostenible.
El valor més preuat que té tota societat és el jovent, ja siguin infants o nois i noies en edat escolar o joves que busquen la seva primera feina. Denunciem la greu i erràtica política del nostre Govern en clau educativa: exigim que es frenin les retallades de places de professorat.
No volem que es tanquin grups de batxillerat i cicles formatius. Estem per l’elecció democràtica de les direccions des dels claustres i els consells escolars i reivindiquem la gestió democràtica i participativa dels centres públics.
Honorable Conseller d’Educació, apunti, ara toca dictat:
No a aquests projectes de decret d’autonomia i direccions de centres. No a una avaluació externa punitiva del professorat. No als models de provisió de llocs de treball. No volem que les direccions apliquin directament sancions disciplinàries al professorat. No a la comercialització dels centres educatius. No a la desregularització de les condicions laborals del professorat. Punt i final.
Estem en crisi, és cert, i només ens en sortirem amb l’esforç de totes i tots. L’esforç de tothom ha de ser proporcional a l’esforç que cadascú pot fer. Les dreceres són males conselleres. Presidente, prendre mesures desagradables contra la classe treballadora n’és una. Ara el Govern de l’Estat té l’oportunitat de prendre mesures contra l’entramat que ens ha dut aquí.
I ara, també, és el moment de canviar les regles del joc perquè els espavilats i els pocavergonyes no hi tornin.
Visca el Primer de Maig i visca Catalunya!
(El discurs que es llegirà en directe!)
