Davant del nou escenari en què ens ha situat el Govern de l’Estat, i per contaminació la resta d’administracions, hom ha de concloure que o tenim davant un equip de polítics irracionals i temeraris o la situació és d’una gravetat sense precedents en el model econòmic capitalista de mercat lliure.
Ens hem marcat unes regles de joc que fan que ens puguem reconèixer tots plegats a fi i efecte de donar seguretat, tranquil•litat i viabilitat, en el dia a dia, de les relacions laborals. Estem parlant d’acords, compromisos, convenis i lleis.
Aquesta decisió governamental, tan greu, és de tal magnitud, que deixa tothom en la tessitura que aquí s’hi val tot. L’efecte contagi cap al sector privat serà immediat i imprevisible i amb la cohesió social a la picota i un empresariat, molts d’ells, sense escrúpols amb ganes de “tallar i pegar”
Trenquem la baralla a un acord, a 3 anys, de contenció salarial al sector públic, on s’havia pactat un augment 0’3% pel 2010 i un augment de l’IPC per als anys 2011 i 2012.
Trenquem la baralla a uns compromisos de millora del poder adquisitiu a les persones jubilades, amb la congelació i, per tant, amb la pèrdua de poder adquisitiu per als col•lectius de vídues que ja pateixen reduccions percentuals molt altes, on moltes d’elles, per no haver estat treballadores cotitzants i haver dedicat la vida a la seva família.
Trenquem la baralla als acords amb les ONG que estaven desenvolupant projectes als països que més ho necessiten. El compromís de mesures d’ajut al Tercer Món d’arribar en el 2012 al 0’7%, se’n va en orris, ara un 0’46% i para de comptar. Aquests 600 M€ de menys, quantes morts seran per la manca d’accions que s’havien de dur a terme?
Trenquem la baralla al compromís keynesià d’obra pública com a motor en moments de crisi. Retallada de 6.045 M€ en les infraestructures ferroviàries, cosa que ja ha posat al president del Govern Cantàbric en la tessitura de trencar l’acord de govern de coalició amb els socialistes si no es realitzen les obres acordades a la seva comunitat.
Trenquem la baralla al compromís d’ajut a les famílies pel naixement de criatures. Crec que és l‘única mesura que hauria pogut entendre’s, si més no, si s’hagués mantingut per a les famílies més desafavorides.
Trenquem la baralla a la llei 40/2007 de la qual s’anul•len els apartats per a l’accés a la jubilació parcial. Les lleis es fan per gestionar, donar confiança i per veure cap on anem. Aquests girs de 180º són inadmissibles.
Trenquem la baralla a una de les lleis més reivindicada per nosaltres, la desvalguda Llei d’ajut a la dependència, a la qual es traurà tota la seguretat jurídica sobre el dret reconegut a través de la sol•licitud, si és acceptada. Eliminar el dret a la retroactivitat genera inseguretat als sol•licitants i trenca moltes esperances d’apaivagar vides trencades pel sacrifici de cura i atenció als éssers més estimats.
Trenquem la baralla als governs locals i autonòmics, és a dir, les administracions, que sota el principi de subsidiarietat són les que han de sortir a ajudar i donar resposta als problemes de la ciutadania en primera instància, queden en situació d’inseguretat per donar els serveis bàsics a la població. L’Administració Local, des de l’entrada de la democràcia que no disposa d’una norma financera que li permeti planificar de forma reflexionada i estratègica l’acció de servei a la ciutadania, i això que són els que estan davant de les demandes de les persones més necessitades.
Davant aquest escenari de trencament d’acords, revisió de lleis a la baixa (algunes aprovades per àmplia majoria), trencament de compromisos de caire solidari amb els països empobrits, la realitat que se’ns planteja és que els mercats i el món financer de l’especulació han agafat les regnes i han segrestat la democràcia i l’estat del poc benestar, fins quan i fins a on?
Algú pensa actuar contra el frau fiscal que amaga (segons un informe realitzat per l’associació d’inspectors d’hisenda) més de 70.000 M€ de frau fiscal que sembla que hi ha? Hem de tenir present que aquestes mesures insolidàries són per reduir el dèficit en 15.000 M€!
Estem 6 punts percentuals, en l’esforç fiscal, per sota de la mitjana de la UE. Creu algú que abans de, per exemple, retallar 600 M€ a l’ajut al Tercer Món, no seria millor revisar l’IRPF i augmentar, com a mínim, els 3 punts percentuals a les franges altes de la renda, que els socialistes han rebaixat, ara fa poc?
Citant a Schopenhauer: No hi ha vent favorable per a qui no sap cap on navega.
