La meva estada a Guatemala els anys 98 i 99 va provocar en la meva vida un creixement humà de calat. Vaig visitar i conviure durant 2 estius a les comunitats d’un país anorreat per 3 dècades de guerra no declarada oficialment i d’un genocidi cultural, ètnic i polític, i tot això, tolerat i promogut per països de caire neolliberal. Amb l’agravant i la traïdoria d’embolcallar-ho en una pseudodemocràcia, fruit dels interessos d’una oligarquia que hores d’ara, tot i els acords de pau signats l’any 1996, encara domina els estaments, els quals, haurien de ser els garants dels drets bàsics d’un país que té moltes ganes i empeny per a prosperar.
Aquesta introducció em serveix per recomanar-vos el visionat de la pel•lícula La Isla, del director Stelzner, la qual dibuixa la història d‘una tragèdia i porta a la llum les proves que esclareixen uns crims inconcebibles. Guatemala: a finals del segle XX, l’exèrcit i la policia assassinen i segresten milers de persones. És un sistema de terror i impunitat basat en el silenci i la suposada falta de proves. Però el 2005 es descobreix accidentalment l’arxiu secret de la policia nacional. En el complex de l’actual acadèmia de policia s’ubicava abans “La Isla”, una presó secreta dels temuts comandos de la policia nacional on han aparegut més de 80 milions de documents. El director és, fins avui, l’únic cineasta a qui s’ha autoritzat filmar l’arxiu.
Divendres 12 de novembre, a les 21 h. a Lleida al Teatre de l’Escorxador i a Reus Centre d’Art Cal Massó. C. Pròsper de Bofarull, 7
Us recomano el seu visionat.
Trailer: href="http://www.youtube.com/watch?v=TvZ7V070n-o">
