Com a nou col•laborador del SomGarrigues i sent aquest l’article que donarà nom a la meva secció, crec que és de rebut, raonar-ne el títol. Des d’antuvi, m’han impressionat molt els marges de pedra, el meu pare sempre deia que fer marges era la feina més mal pagada i més desagradable de fer: refer marges a l’estiu, entre la calor, l’esforç constant de doblegar l’esquena i, el més dur, no cobrar ni cinc, ja que, com que treballaves per casa, en el seu cas, doncs ja has cobrat!
El joc metafòric del nom de la secció m’emplaça a voler-vos llençar el missatge que ser pedra de marge és molt poca cosa, però totes les pedres juntes, modestament col•locades i totes elles impertèrrites, aguanten una gran massa de terra i garanteixen la continuïtat de la finca. Si una d’elles cedeix posa en joc el marge, posa en joc la contenció de la terra, per tant, posa en joc la viabilitat de l’explotació de la finca. Aquest perill constant és com els enemics que ens envolten, mai abaixen la guàrdia i alhora compten amb aliats. Així, és com em veig i com veig la classe treballadora, o la societat, la CIUTADANIA. Els enemics sempre compten amb aliats, però la nostra força, la nostra unió són garants de la pervivència del projecte. En tots els camps, la unió i la constància, aquestes virtuts que ara escassegen, són les que fan que els col•lectius, esportius, culturals, polítics, sindicals, socials i nacionals puguin aconseguir els seus objectius.
Aquí em teniu, una pedra de marge per al SomGarrigues que aguantarà humilment i contindrà la part corresponent per garantir la continuïtat d’aquest modest, però consolidat, projecte periodístic garriguenc mereixedor de la meva confiança.
