Hi ha un país que va començar la seva estratègia per sortir de la crisi actual l'any 1789 amb una revolució, la revolució francesa. Els francesos conscients que un estat totalitari els ofegava i mai els permetria avançar com a societat que vol evolucionar, varen optar per tallar "mai més ben dit" de soca arrel el problema i alhora fer aflorar els valors universals i insubstituibles de: La Llibertat, la Igualtat i la Fraternitat. Aquests valors ara pertanyen a l'ADN de cada francès. Han aflorat aquests dies amb la famosa carta signada per les 16 principals fortunes de França, on diuen textualment: "Nosaltres, presidents o dirigents d'empreses, empresaris, financers, professionals o ciutadans rics, desitgem la instauració d'una contribució excepcional que beneficiï els contribuents francesos més desfavorits. Som conscients d'haver-nos beneficiat plenament d'un model francès i d'un context europeu als quals ens sentim molt units i que volem contribuir a preservar". Amb aquesta carta demostren que si una societat té els valors ben trabats i és conscient que sols avançarà si avança tothom, aquestes modificacions fiscals són vitals per al seu creixement econòmic. És la visió més solidària i a la vegada més egoista, en positiu, que existeix.
Aquestes propostes de modificacions fiscals, basades en una política fiscal d'una major equitat i d'un esforç fiscal progressiu, des de CCOO les hem reivindicades i les reivindicarem una vegada i una altra.
En canvi, en la nostra pell de brau, això ni s'entèn ni sembla voler-se entendre per aquesta classe social ni per l'actual Govern on, tot i denunciar un cop i un altre que cal una lluita eficaç contra el frau fiscal i l'economia submergida, és a dir, coses molt més bàsqiues. Aquestes no són una prioritat per l'actual Govern, i, a més a més, patim unes polítiques fiscals que permeten a les grans fortunes agrupar-se en les famoses SICAV (Societats Inversores de Capital Variable), la qual cosa els permet estalviar-se grans quantitats d'impostos i, tot i així, aquí cap d'aquests magnats apel.la al patriotisme, ans al contrari, se'ns argumenta que fugiran de l'Estat si els exigim solidaritat patriòtica.
Ens caldrà retrobar els nostres valors. Si en aquesta recerca no apareixen, els haurem de crear com sigui, a la francesa, a la catalana o a l'espanyola, si no, molt em temo que no ens en sortirem.
