El saber popular sempre té un component educatiu. Em ve al cap aquell acudit en què l’avi que és al llit, en el seu últim alè, i veient que està rodejat per tota la família pregunta per què està encès el llum de la cuina. La mare sempre deia que el llum era el lladre més silenciós de la casa.
Cal que tothom sigui conscient que la crisi de la propera dècada no serà ni pel menjar, ni per l’or, ni per la terra, serà per l’energia. Energèticament parlant, som ineficients, la dependència del petroli ens fa geopolíticament dependents (recordeu el motiu real i bàsic de la guerra a l’Irak), ambientalment insostenibles i econòmicament gens competitius.
El motiu d’aquest article va encarat a una part del consum energètic, bàsicament al subministrament de l’energia elèctrica, i més concretament la que va destinada a la nostra il•luminació a les empreses, els comerços i, sobretot, a les nostres ciutats i pobles.
Les normes de què ens hem dotat per ser més eficients i sostenibles són l’aprovació de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecció del medi nocturn, i del Decret 82/2005, de 3 de maig, i l’Ordre MAH/566/2009, d'11 de desembre, que la desenvolupen.
A grans trets, aquestes normes indiquen quins són els objectius de la llei i quines administracions hi tenen competències i obligacions. Tots recordarem les penúries de l’ajuntament de Mollerussa per poder fer front a la factura de l’enllumenat públic, seria un exemple molt clar de com gestionem ineficientment el diner públic. Tot i que les normes vagin més encarades a l’eficiència en la il•luminació, poden ser uns instruments que beneficiïn la preservació del cel nocturn, la reducció de la generació de CO2, ja que en gran mesura són energies provinents de centrals tèrmiques de combustibles fòssils, i l’estalvi econòmic del diner públic.
Les tarifes elèctriques augmentaran, a començaments de l’any 2011, un 9’8%. Això posa de manifest com s’apropa la crisi energètica, i com a exemple paradigmàtic l’Ajuntament de Lleida que ha pressupostat per al nou any una partida de 2.346.635,3 euros per al consum energètic de la ciutat, dels seus edificis i carrers, amb un augment del 74,6% respecte de l’any anterior. Aquí alguna cosa està fallant, i tot i estar dotats d’una Agència de l’Energia de Lleida, cofinançada per la Paeria i la Diputació de Lleida, ens trobem que la majoria dels ajuntaments de les nostres contrades o bé no compleixen amb les normes abans esmentades o, igual de greu, no exerceixen les seves competències, que alhora són obligacions, per fer complir les normes a la ciutadania amb l’excusa que són impopulars.
Exemples com la despesa, arran de l’incompliment de les normes vigents, en la il•luminació del nou pont de Príncep de Viana, de la llera del riu o de les parcel•les no edificades de la Copa d’Or, entre d’altres, o les retolacions d’algunes empreses i establiments comercials que s’il•luminen a la nit, clamen al cel “nocturn”, sobretot en la situació actual i futura i amb les normes aprovades que les administracions han de complir i fer complir i amb l’optimització pendent de l’Agència de l’Energia de Lleida que tots estem pagant.
