És costum que cada any ens quedi al record col•lectiu algun fet rellevant que hagi succeït. Territorialment, aquest 2010 n’hi ha hagut un de molt greu: la dada de l’atur a Lleida que es troba en un nivell inaguantable, amb més de 27.300 persones aturades en el nostre territori.
El més rellevant que haurà caracteritzat el 2010 serà, sens dubte, el gir de 180º que ha fet el Govern de l’Estat en les seves polítiques econòmiques, socials i laborals. Ha passat de negar la crisi a carregar contra els més dèbils per sortir-se’n sense miraments. Ens quedarà en el record la retallada del sou a milers d’empleats i empleades públiques i l’aprovació d’una reforma laboral unilateral que trenquen l’equilibri entre el capital i la mà d’obra, i a resultes d’aquestes decisions, una vaga del sector públic, el passat 8-J, i la vaga general del 29-S. A aquesta andanada a la classe treballadora s’hi ha sumat l’eliminació del xec nadó, les deduccions per l’adquisició d’un habitatge, la congelació de les pensions, l’apujada de la llum de forma desmesurada, l’anunci de l’eliminació dels 426 euros per a les persones aturades de llarga durada i l’apujada de l’IVA del 16 al 18%.
Entrem al 2011 amb el perill de la reforma de les pensions i la voluntat de trencar els equilibris actuals de la negociació col•lectiva. Davant de tot això, però, desitjo que l’any que acabem de començar sigui recordat per un acord global entre tots els agents socials i el Govern, i així demostrem arreu que el seny i el sentit comú s’han recuperat en aquesta pell de brau que corre desbocada cap a posicions neoliberals.
