En temps de crisi, com que la manta no és prou llarga per abastar-ho tot, apareixen les vergonyes de les aventures arriscades i les Ventafocs.
El dia de la inauguració de l’aeroport, CCOO ja vam qualificar-lo com l’aeroport dels interrogants, no vèiem per enlloc la necessitat operativa d’aquesta instal·lació. A una hora de tren hi ha 3 aeroports de connexions regionals i internacionals (Saragossa, Reus i l’aeroport de connexió de Barcelona). L’alta velocitat ferroviària, si una cosa ha aconseguit, és modificar els temps de les distàncies. La mobilitat s’havia de reorientar en el paràmetre de tren+avió per les llargues distàncies i no el que s’ha fet a Lleida on ara tot grinyola.
En un any ens hem polit més d’1’9 milions d’euros, subvencionant cadascun dels bitllets de vol que han sortit de Lleida, és a dir, cada passatger ha consumit una subvenció de més de 30 euros per bitllet. Desplaçar aquesta persona a Barcelona, per exemple, ens en costa 24, d’euros, amb l’Avant. Li podíem pagar el bitllet d’Avant, amb la millora del compte de resultats de RENFE i, alhora, molt probablement, hauríem aconseguit augmentar la freqüència dels Avant, i encara ens estalviàvem diners. Ara, diuen que cal reorientar-lo, l’aeroport de Lleida, cap a un aeroport de mercaderies. Aquest concepte pot tenir certa viabilitat si estem parlant d’unes mercaderies de baix pes i d’alt valor econòmic. Les tenim, aquí? Els productes agroalimentaris crec que estan bastant lluny d’aquests dos paràmetres imprescindibles per fer econòmicament viable aquesta opció.
Si aconseguim l’obra del segle anomenada projecte Euram, és a dir, la posada en marxa del corredor ferroviari de la mediterrània (des de Casablanca, al Marroc, fins a St. Petersburg, a Rússia) la sortida de les nostres mercaderies serà indubtablement en direcció a Tarragona, preferiblement amb el tren, per enllaçar-s’hi.
Hem malgastat 1’9 milions d’euros subvencionant el bitllet d’avió a 60.000 persones passatgeres. Per altra banda, tenim una estació d’autobusos, on cada any hi passen més d’1’4 milions de persones, totes elles de les nostres comarques, els padrins i la joventut, majoritàriament, són els nostres captius de la mobilitat. A tots ells, els fem patir, l’ús d’una estació d’autobusos que és la vergonya de la corona. L’Autoritat Territorial de la Mobilitat disposa d’un pressupost de 4’5 milions d’euros per finançar tots els busos interurbans que donen servei a aquest 1’4 milions de passatgers cada any a les 6 comarques que configuren la plana de Lleida, en canvi, ens hem polit, en un any, 1’9 milions d’euros per 60.000 passatgers de l’aeroport.
La joia de la corona (l’aeroport) no s’aguanta i la vergonya de la corona (l’estació d’autobusos) s’enfonsa, amb uns lavabos tercermundistes, amb la manca de consigna, amb una informació desinformadora, amb dificultats d’accés per a les persones amb discapacitat, amb la llum i la ventilació deficients i, el més greu, és que no hi ha voluntat política ni d’arranjar-la, ni de fer la nova estació d’autobusos que hauria d’estar ubicada al costat de l’estació del tren.
