Tema de debat calent a resultes dels fets que estant succeint al Japó. Fins que no fem la pregunta correcta no veurem el repte que tenim davant. Jo no sóc ningú per plantejar-la però si que crec que la hi puc intuir, aquí va: ¿ Estem disposats a renunciar i canviar, en la mesura que calgui, els hàbits de consum i model energètic que tenim, per tal de mantenir el nostre model de creixement? Aquesta si que crec que és la gran pregunta a la que ens hem d’enfrontar.
Tenim un model energètic basat principalment en les energies fòssils que procedeixen de països poc estables amb models de governança medievals, que tots detestem. En canvi, els nostres governs els critiquen amb la boca petita, no fos cas. Això ens ubica en una tessitura d’haver de tenir a les nostres mans un pla B alternatiu, ràpid i de gran magnitud. Hores d’ara sols ens ho ofereix l’energia nuclear, ja que:
La gran oportunitat de les renovables solars no acaba d’estar ubicada pels nostres governants, com a model energètic estratègic, marejant la perdiu amb les subvencions a les seves produccions d’energia, ara un preu, ara un altre, vaja lo millor perquè la solar no tiri endavant .
Una no renúncia en els hàbits de consum d’energia personal innecessaris i egoistes. Debats cínics i estèrils davant les tímides i espontànies polítiques d’estalvi energètic, per part del Govern de l’Estat, adreçades a la població, atiades i titllades pels lobbys de l’automòbil de poc o gens eficients. Com també la incompetència de la classe política i en major mesura dels que governen per aprovar un Pla Estatal d’Eficiència Energètica.
Les eòliques a Catalunya paralitzades per culpa d’un Govern que sembla que no va fer els deures envers la no redacció de l’estudi d’impacte mediambiental preceptiu. Ara, un jutge ha paralitzat tot un paquet de futurs parcs. A resultes d’aquesta “mala praxis”, per part del Govern de torn, la cosa retardarà i molt la seva construcció.
En tot aquest enrenou, els que tenen interessos en les nuclears fen la viu viu, esperant el seu torn per tal de tornar a entrar a la palestra del mix energètic i fent-nos veure que sense ells no ens en sortirem, cosa gens desencertada vist tot plegat, fins que ens ha aparegut l’apocalipsi nuclear del Japó per deixar ben clar que per aquí, serà que no!
Tornant a la pregunta, espero que ens l’anem responent mica a mica tots plegats i actuem en conseqüència. La història ens ha ensenyat que les civilitzacions han desaparegut totes, menys una , la nostra, de moment. De fet, ja hem jugat a visualitzar la nostra fi amb films de tot tipus, que si guerres, que si virus, que si extraterrestres, que si centrals nuclears que peten, que si canvi climàtic i sempre mirant enfora.
Potser trobarem la causa de la nostra possible fi, si mirem endins.
