Aquesta carta pretèn ser quelcom més que el recordatori de la celebració del 1r de maig que, tenim com a deure de celebrar tota la classe treballadora en l’anomenada festa del dia del treball.
Enguany podríem fer esment de la greu crisi, cosa que, lamentablement ja no és cap novetat. Arrosseguem aquesta greu situació des de ja fa més de 3 anys de forma creixent sostingudament. Parlar de 30.000 persones aturades a les terres de Lleida, sent molt greu la xifra, no ens fa sentir res, les xifres sempre són fredes, ara bé, parlar del nostre veí, la nostra amiga o que el nostre company de feina, ja estant a l'atur, si que fa frepar, i si lamentablement ens hi hem d'afegir nosaltres la cosa ja és demolidora.
Els governs respectius, a més a més, que no encaren la situació en plantejar accions basades en polítiques actives d’ocupació, es dediquen a passar-se la pilota d’una teulada a l’altra respecte d’uns diners públics que ningú sap la veritat de tot plegat. Aquest és el flac favor que estant fent a la ciutadania i al nostre país.
En comptes de fomentar la redistribució de la riquesa mitjançant polítiques fiscals d’equitat, lluitar contra el frau fiscal i l’economia submergida, ens encaren a efectuar retallades de caire social, el que s'anomena el nostre "salari diferit" aquell que ens permet gaudir d'una sanitat i d'una educació públiques de qualitat, entre d’altres serveis públics. Molts treballadors hem patit primer una retallada en el nostre salari i ara en volen fer una altra en el salari diferit. D'entrada, una reducció de l'estat del benestar i passar-lo a la societat del benestar, en el sentit de: Qui vulgui salut i educació de qualitat que se la pagui, rellevant l'actual qualitat de la sanitat pública a una sanitat assistencial i educació pública, per una altra de baixa qualitat.
Acomiadar treballadors públics en general i més especialment en els camps esmentats és la manera de prendre’ns uns drets que ara, en el cas de la sanitat universal i gratuïta tot jus fa 25 anys que hem conquerit. Una manera de denunciar aquest robatori i negar-nos a fer pagar, als més dèbils, els estralls d’una crisi que no hem creat i fer-nos-en víctimes, passa per la nostra participació en la manifestació del proper diumenge 1r de maig.
Ens trobem junts, amics i amigues i familiars a les 12.00h a la plaça del treball de Lleida per fer una manifestació de denúncia clara i contundent de tot plegat.
Un cop acabem, celebrarem al River Café dels Camps Elisis l’aperitiu tradicional i efectuarem l’entrega dels premis COCO’S (el Sempre COCO a una persona de confirmada trajectòria i fidelitat a CCOO i el COCO Amic a una persona de fora de casa nostra que, des de la seva responsabilitat professional ha demostrat compartir els valors i la complicitat amb CCOO).
