dimecres, 5 d’octubre del 2011

6 d’octubre, Jornada Mundial pel Treball Digne “El treball digne no és un privilegi, és un dret !”

 
A base de repetir mitges veritats correm el risc de perdre un dret fonamental: el dret al treball digne. Avui és el dia mundial pel dret al treball digne. Les sordines interessades diuen als companys i companyes que tenen una feina digna “aquest treball que tens és un privilegi”, correm el risc de perdre el nord i apuntar-nos tots a la devaluació del dret al treball digne. El treball digne, en aquests moments, corre el risc de devaluar-se. Totes les forces especulatives, les empresarials i els corrents neoliberals empenyen en aquesta direcció, per tant, a la classe treballadora, ens correspon lluitar amb tota la nostra energia per frenar aquesta sordina.
 
Observem com, fins i tot, en empreses que funcionen i on els treballadors i les treballadores posen el coll per tirar-les endavant, alguns empresaris els plantegen rebaixes de salaris i de drets laborals amb l’excusa de la greu crisi global. Contra aquesta dinàmica, cal lluitar-hi i deixar ben clar que la nostra solidaritat envers la ciutadania que pateix aquesta situació ha de ser la mobilització i la denúncia dels especuladors financers i de la incompetència dels nostres governs i, mai, la resignació i l’acceptació de la possible pèrdua de drets laborals i socials.
 
Cap treballador ni treballadora no ha de deixar-se entabanar, sota l’excusa de la greu situació, per acceptar perdre drets, sobretot, en empreses i sectors que funcionen relativament bé. Aquests treballadors i treballadores han de ser el paradigma de la pel·lícula Fahrenheit 451, en la qual una dictadura que prohibeix la lectura, vol cremar tots els llibres i els protagonistes, per protegir el saber dels llibres, els memoritzen per salvar aquest llegat clau per a la història. Els que tenim clar que els nostres drets no són cap privilegi, els hem de defensar, com a mínim, fins que vinguin temps millors, no fos cas que ens oblidéssim de les conquestes laborals i socials de la segona meitat del segle XX.
 
Cal mirar cap a la redistribució de la riquesa per defensar l’estat del benestar. A través d’un model fiscal equitatiu i lluitar amb totes les forces contra el frau fiscal i l’economia submergida, que són el corc del pilar de l’estat del benestar i dels drets laborals. Cal repetir això, una i cent vegades.